El 6 de març del 1968 el president Johnson fa un missatge on rebutja la Termination. L'AIM va dur a terme aleshores programes socials i legals, així com els survival schools a Milwaukee, Saint Paul i Minneapolis. El 1970 Russell Means o Oyate Wacinyapi, de Pine Ridge i cap del Cleveland's Indian Center, participa a la Conferència Índia de Minneapolis i funda el capítol de l'AIM a Cleveland.
El 1969 Richard Nixon va nomenar comissionat d'afers indis el mohawk-sioux Louis R. Bruce, i torna 19.200 hectàrees de terra sagrada als taos. Però el 1975 aprova l'Autodetermination Indian Land. Alguns d'ells formaren part del grup Indians of All Nations que entre el 20 de novembre del 1969 i el 14 de juny del 1971 van ocupar l'illa d'Alcatraz, en case a una llei que els permetia ocupar terres que el govern federal abandonés, per tal de fer un centre cultural.
Poc després van fer pactes amb la United Native Americans i amb Indians of All Tribes, mercè la qual cosa se'ls uniren Leonard Crow Dog, lakota líder de la Native American Church, i Leonard Peltier, sioux-ojibwa de Turtle Mountain (Dakota Del Nord), parlant d'ojibwa i coneixedor de la medicina índia, que el 1965 es dedicà a rehabilitar alcohòlics i delinqüents a Seattle, on contactà amb els cosins militants de l'AIM Jim i Steve Robideau. El 1970 Peltier, Richard Oakes, Mad Bear i dirigents xicanos participaren a les protestes de Fort Lawton (Seattle) pels drets de pesca. El mateix any l'AIM va fundar chapters a Milwaukee (Herb Powless), Oklahoma (Carter Camp, potawatomi), Iowa (Lorelei Decora) i Cleveland (Russell Means). A Davis (Califòrnia) fou creada la Dehanawigha-Quetzalcoatl University, primera universitat xicano-índia. El 1971 l'AIM intentà ocupar Fort Lawton; poc després va celebrar un Congrés a Farmington (Nou Mèxic) on protestaren per l'assassinat i mutilació de dotze indis, i un altre a Page (Arizona) on preotestaren pels maltractes i discriminacions (Peltier i Bellecourt havien estat empresonats.
Pel febrer del 1972 l'oglala Raymond Yellow Thunder fou assassinat a Gordon. Els assassins només foren acusats d'agressió, i la família de l'assassinat no va rebre cap suport de la BIA ni de les autoritats tribals, raó per la qual el seu nebot Severt Young Bear la demana a l'AIM. Aquests organitzaren manifestacions, i aconseguiren un nou judici i la dimissió dels caps de la policia local. Això els donaria prestigi davant els caps tradicionals de Pine Ridge. El cap de la reserva, Dick Wilson, conegut pel seu nepotisme i malversació de cabals, usats per armar una milícia privada els Guardians of the Oglala Nation o GOON (que tenen tot el suport tant de la BIA com del FBI i del Departament de Justícia) crida a la BIA i prohibeix les activitats de l'AIM a la reserva.
L'octubre del 1972 Sidney Mills, Russell Means i Hank Adams denunciaren en una roda de premsa a Seattle la mort el 20 de setembre a Santa Clara (California) de Richard Oakes, i demanaren protecció per als indis.
Means, Banks i Mad Bear Anderson també organitzaren la Marxa dels Tractats Violats, i obtingueren cert suport del comissionat de la BIA Louis Bruce (siux-mohawk), però Harrison Loesch, del Bureau of Land Management, és qui supervisa la BIA. El 1971 decreta que els informes d'impacte ambiental a les explotacions minaires a les reserves no li són d'aplicació perquè “no són terra pública”. Peltier, el chippewa Stanley Moore i Robert Burnette (cap del Consell Tribal de Rosebud) també ocuparen durant cinc dies els edificis de la BIA reclamant habitatges de qualitat.
El secretari d'informació, Rogers Morton, els va acusar de brètols i comunistes, així com la John Birch Society, qui els comparà als CPUSA i als Black Panthers, acusats d'antiamericans. El FBI els considera una amenaça nacional.
En aquells anys van redactar com a programa els anomenats Twenty Points, on destaca:
Però el 8 de gener del 1973 el FBI classifica als líders de l'AIM i dels Trail Fisheries com a “extremistes”, i dicta persecució contra 32 líders indis, i decideixen neutralitzar-los amb els COINTELPRO. Richard Nixon, endemés, afirma que ell només fa tractats amb les nacions estrangeres i no pas amb els seus propis ciutadans.
El gener del 1973 un altre oglala, Wesley Bad Heart Bull, fou assassinat en un bar de Buffalo Gap per un blanc, Darold Schmidt, qui serà jutjat només per agressió. La mare del difunt demana ajut a l'AIM, qui hi envia Means, Banks, Crow Dog i el choctaw b American Indian Movement e z Car Value p American Indian Movement a p Value Seller